El libro en Grecia y Roma: soportes y formatos

El professor Iglesias Zoido, de la Universitat d'Extremadura, ha elaborat una síntesi clara, precisa i ben estructurada. El llibre facilita un recorregut guiat pels suports (tauleta, papir, pergamí, etc.) com de format (rotlle, còdex, etc.), però també desenvolupa un capítol interessant sobre el pas del rotlle al còdex i, com un complement essencial, l'ús del llibre en mans dels lectors. El recorregut és encertat, i els capítols permeten seguir pas a pas la materialitat dels textos, les seves característiques essencials, l'evolució dels objectes i el seu ús. Una síntesi ben elaborada, amb una ordenada exposició, que els alumnes agraeixen i que resulta molt recomanable.


Juan Carlos Iglesias Zoido
El libro en Grecia y Roma : soportes y formatos.
Cáceres : Universidad de Extremadura, 2010.
146 pàgines
ISBN 978–84-7723–922-2
Preu: 12,00 €

Consuming texts : readers and reading communites, 1695-1870

Stephen Colclough (University of Wales) ha publicado Consuming texts : readers and reading communites, 1695-1870. Un interesante ensayo que analiza la historia de la lectura en Gran Bretaña. Utiliza una terminología renovada y su enfoque se centra en estudios de caso, logrando reconstruir las comunidades de lectura en un largo periodo de tiempo que va desde la Licensing Act de 1690, que inicia una etapa nueva sin los controles censores anteriores, a la sociedad victoriana. Se ocupa del comportamiento de lectores concretos en su interrelación con los textos, sean estos manuscritos o impresos, estén en bibliotecas o en librerías ambulantes, con un interés especial por la respuesta lectora ante los nuevos textos del romanticismo o los nuevos espacios de lectura, las nuevas formas de diseminación de textos en el público de masas del siglo XIX, etc. El recorrido de casos es revelador, desde Gertrude Savile que lee sermones y obras de ficción a la par, hasta campesinos como John Clare, que pasa de ser lector a autor. El interés por las marcas de lectura y las anotaciones forma parte de toda una larga trayectoria de investigaciones en este campo, ocupándose de notas y sistemas de referencia de lectores, diarios personales, catálogos diversos y otras fuentes con las que logra reconstruir las prácticas de lectura y describir las usos del libro.

Colclough, Stephen
Consuming texts : readers and reading communites, 1695-1870.
Basingstoke : Palgrave Macmillan, 2007.
X, 239 p.: il.; 23 cm

Table of Contents
Introduction: Consuming Texts
Reading Has a History
Reworking the Word: Readers and Their Manuscript Books, 1695-1730
Diversities of Reading Practice, 1695-1770
The Circulating Library, Book Club and Subscription Library- Readers and Reading Communities, 1770-1800
Communal Practice and Individual Response- Reading in the Late-Romantic Period
Towards a Mass Audience, Or, John Clare and the Problem of the Unknown Public
Conclusion: Texts Consumed
Bibliography

Alexander Pechmann: La biblioteca de los libros perdidos (2011)

Hi ha coincidències de títols interessants. La biblioteca dels llibres perduts de Stuart Kelly i la recentment traduïda al castellà La biblioteca dels llibres perduts (2011) d'Alexander Pechmann. Més que una casualitat és una fascinació pels llibres mai escrits, els manuscrits desapareguts, les biblioteques destruïdes. Pechmann té com a punt d'inici una imaginària biblioteca de llibres perduts, que resulta més un museu de peces úniques que una biblioteca, basant-se en la frase de Borges: "N'hi ha prou que un llibre sigui possible perquè existeixi". És un text divulgatiu, i entretingut, sobre literatura i textos desitjats, escrits i desapareguts, destruïts i retrobats. Una obra amb recursos novel·lístics i d'intriga, que manté en suspens el lector sobre la col·lecció del museu-biblioteca dels llibres perduts que custodia el bibliotecari que actua de narrador.

Alexander Pechmann. La biblioteca de los libros perdidos. Trad. de Juan José del Solar. Barcelona: Edhasa, 2011. 252p. 14,50 €

El fin de los libros (1894) de Octave Uzanne

Octave Uzanne (1851-1931), escriptor, editor i bibliòfil va publicar l'assaig La fi dels llibres per primera vegada el 1894. En una vetllada que transcorre a Londres, l'autor i un grup d'amics parlen sobre com serà el món del segle XXI. Davant la sorpresa general, Uzanne vaticina el final del llibre "tal com el coneixem" en benefici d'altres opcions més còmodes i manejables: "estoy convencido del éxito de todo aquello que fomente y cultive la pereza y el egoísmo del hombre. El ascensor acabo con el uso de las escaleras en los edificios; del mismo modo, es probable que el fonógrafo destruya la imprenta" (p. 33). Divertit i provocador, aquest text propicia la reflexió sobre els discursos apocalíptics entorn del fi del llibre, el fonògraf, segons l'autor, acabarà amb el llibre imprès ...

Octave Uzanne (1851-1931). El fin de los libros. Madrid: Gadir, 2010. 51 p.

La impremta catalana i els seus protagonistes a l’inici de la societat liberal (1800–1833)

A TDX podem consultar la tesis doctoral de Montserrat Comas i Güell titulada La impremta catalana i els seus protagonistes a l’inici de la societat liberal (1800–1833) (2009). La tesi estudia la influència ideològica de la legislació sobre la impremta i els impressors i com aquest fet determina els posteriors comportaments davant la censura i la clandestinitat durant els períodes constitucionals (1810-1814; 1820-1823). També analitza la censura i la clandestinitat així com els procediments i xarxes de distribució de documents. L'abast geogràfic es concentra a Catalunya. L'estudi preliminar es complementa amb un diccionari biogràfic dels impressors catalans entre 1800 i 1833 en el qual es procura mostrar l’organització de les nissagues familiars i les relacions entre elles.

Comas i Güell, Montserrat. La impremta catalana i els seus protagonistes a l’inici de la societat liberal (1800–1833). UAB, 2009. 520 p. http://www.tdx.cat/TDX-1222110-153801

Opinión pública y espacio urbano en la Edad Moderna

Les ciutats modernes es constitueixen en espais privilegiats per acostar-nos a les diferents formes de construcció de l'opinió pública. En elles es donen cita pregoners, escriptors i lectors de molt variada condició socioprofessional, que inunden els carrers, places, mercats i teatres dels segles XVI-XVII amb paraules. Gasetes, almanacs, libelos, pasquins, avisos o pamflets, que circulen de mà en mà o es transmeten de viva veu, es converteixen, al costat dels llibres científics, els sermons o les obres literàries, en agents creadors d'estats d'opinió. Aquest llibre pretén analitzar l'impacte de tots aquests productes en la creació, circulació i influència de la informació en l'àmbit urbà, a fi de comprendre com, per què i en quina mesura van cobrar sentit els missatges ideològics, polítics i religiosos en ells continguts, capaços, en diferent grau i responent a fins molt diferents, de mobilitzar opinions i commocionar als actors del món modern.

Antonio Castillo Gómez y James S. Amelang (directores) Carmen Serrano Sánchez (editora). Opinión pública y espacio urbano en la Edad Moderna. Gijón: Trea, 2010, 544 págs.

Més informació i l'índex del llibre a Grafosfera.

Hétérographies: Formes de l'écrit au Siècle d'or espagnol

En aquest nou llibre de Fernando Bouza es recullen quatre conferències dictades al Collège de France el novembre i desembre de 2008 que recreen les condicions d'ús de l'escriptura en el Segle d'Or espanyol. Un text que compta amb un exquisit pròleg de Roger Chartier i que inclou un índex dels noms esmentats que facilita la seva consulta. Les quatre conferències se centren en aspectes clau de l'oralitat, la difusió dels manuscrits, la traducció, etc. Un llibre molt recomanable i ric en contingut.

Fernando Bouza
Hétérographies: Formes de l'écrit au Siècle d'or espagnol
Madrid, Casa de Velázquez, 2010
ISBN 9788496820456
148 pp.
Essais de la Casa de Velázquez ; 1

1.
Pour les sens: toucher, goûter, voir et écouter l'écrit.
2.
De main en main: le manuscrit comme forme de publication.
3.
Livres sans auteur: le biblioclaste avisé et les lecteurs.
4.
Plus auteur que l'auteur: traduire comme exercise royal et aristocratique.