Jornades “100 anys de TBO”

La Biblioteca de Catalunya organitza el 16 i 17 de març les Jornades “100 anys de TBO”. El mes de març de l’any 2017 s’acompleixen els 100 anys de l’aparició del primer número de la revista TBO. La popularitat d’aquesta publicació, que va arribar a vendre 300.000 exemplars setmanals, va provocar que a partir dels anys quaranta totes les revistes de historietes rebessin el nom de “tebeos”. El TBO és, per tant, la revista degana de la història dels còmics a casa nostra.

Les jornades, que es desenvoluparan en dues sessions, el dijous, 16 de març a la tarda, i el divendres, 17 de març al matí, comptaran amb la presència de Federico Moreno Santabárbara, Antoni Guiral, Jordi Manzanares, Jordi Riera, Kap, Lluís Giralt, Antonio Martín i Roser Pintó.

Cadascuna de les dues sessions clourà amb la visita guiada a dues exposicions organitzades per la Biblioteca de Catalunya; a l’Espai Zero, la mostra “100 anys del TBO”, i a la Sala d’Exposicions, “Humorístiques: revistes il·lustrades, satíriques, polítiques, eclèctiques, càustiques, xafarderes, festives, de bon geni i millor humor, gastant ínfules de literàries des del 1841 fins al 1939”.

Les jornades “100 anys de TBO” són d’accés lliure i gratuït, només cal inscriure’s a l’adreça http://www.bnc.cat/Visita-ns/Activitats/Jornades-TBO/Inscripcio-Jornades-100-anys-de-TBO

Jornada Arxiu, Drets Humans i Transparència

El Consell de la Joventut de Barcelona, l’Institut dels Passats Presents i l’Arxiu Municipal de Barcelona organitzen la Jornada Arxius, drets humans i transparència el proper 27 de febrer al Born Centre de Cultura i Memòria (Sala-Auditori Comercial 5). La jornada comprèn un seguit de conferències i debats que tenen com a objectiu plantejar una reflexió sobre els drets humans, la memòria histórica i l’accés a documents i informació.

Aquest acte vol fer evident la necessitat de treball conjunt mitjançant l’anàlisi de casos com el conflicte armat colombià, la destrucció intencionada del patrimoni documental en la guerra dels Balcans o l’ús reparador dels arxius en les transicions de dictadures militars a règims democràtics al con sud, entre d’altres.

Les places són limitades i cal inscripció prèvia a través aquest formulari. Formulari obert fins el 17 de febrer.

PROGRAMA

• 15.45 – 16.00 h: Recepció dels participants
• 16.00 – 16.15 h: Inauguració de la Jornada a càrrec de Ricard Vinyes, Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona
• 16.15 – 16.35 h: L’Arxiu Municipal de Barcelona: del pergamí a l’estratosfera digital. A càrrec de Joaquim Borràs, Arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona.

Resum: Breu recorregut per la història de l’Arxiu de la Ciutat des de l’edat mitjana fins als grans esdeveniments de la Barcelona contemporània. També s’exposarà breument els seus fons documentals (pergamins, llibres de privilegis, plànols, mapes, fotografies) que són d’una gran riquesa i varietat, fet que el converteixen en un dels centres més importants d’Europa, al costat dels arxius del Vaticà, de la Corona d’Aragó, de París, Londres, etc. Actualment, es treballa per acostar el ric patrimoni de tots els temps i per assegurar l’accés democràtic a la documentació, mitjançant les plataformes digitals.

• 16.35 – 17.00 h: Arxius i drets humans: secrets, espies i dictadures. A càrrec de Ramon Alberch, president de l’ONG Arxivers sense Fronteres Internacional.

Resum: Volem evidenciar la necessitat d’organitzar, preservar i fer accessibles els arxius més sensibles per a la defensa dels drets humans, especialment els produïts pels estaments militars, els serveis d’intel·ligència i les policies polítiques. En aquest context en sovintegen els exemples, com són els casos de la destrucció dels arxius del con sud, la descoberta de l’arxiu del Terror de l’operatiu Còndor a Paraguai o les destruccions intencionades d’arxius i biblioteques en la guerra dels Balcans.

• 17.00 – 17.25 h: Arxivers sense Fronteres: cooperació arxivística per a una societat més justa. A càrrec de Ricard Ibarra, president de l’ONG Arxivers sense Fronteres.

Resum: Els arxius, com a testimoni de l’activitat humana, tenen un paper clau en el respecte dels drets individuals i col·lectius de les persones. L’ONG Arxivers sense Fronteres va néixer l’any 1998 a Barcelona, per l’impuls d’un grup d’arxivers convençuts de la necessitat de cooperar solidàriament en aquest àmbit, especialment en països en vies de desenvolupament que requereixin suport per a disposar d’arxius operatius, o hagin estat afectats per conflictes bèl·lics o catàstrofes naturals, així com en aquells que han patit l’acció repressiva de règims dictatorials. En tots aquests casos, la creació, tractament i preservació dels arxius esdevenen elements fonamentals per assegurar els drets de les persones, exigir responsabilitats, si es el cas, i disposar d’una memòria històrica sense buits.

• 17.25 – 17.50 h: De Jerusalem a Wikileaks: acords secrets i filtracions massives. Què aporten els arxius a la transparència? A càrrec de Joan Pérez Ventayol, tècnic superior en arxiu i gestió de documents al Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Resum: A partir d’unes pinzellades als grans pactes subscrits per les cancelleries europees durant la Primera i la Segona Guerra Mundial, amb les seves corresponents clàusules secretes; i a partir de referències a les filtracions massives de dades al segle XXI, com el cas de Wikileaks, es farà una reflexió al voltant de què és i què no és transparència. I des d’aquesta reflexió, es mirarà d’explicar quins són els elements que els arxius i la metodologia arxivística aporten perquè l’accés a la informació i la transparència de les actuacions públiques sigui real i efectiva.

• 17.50 – 18.50 h: Debat. Modera: Montserrat Beltran, directora de l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
• 18.50 – 19.00 h: Tancament de l’acte

INSCRIPCIONS: A través d’aquest formulari
LLOC: Born Centre de Cultura i Memòria, Sala-Auditori Comercial 5, Carrer Comercial, 5

Exposició Humorístiques. Revistes il·lustrades... a la Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya inaugura l’exposició Humorístiques. Revistes il·lustrades, satíriques, polítiques, eclèctiques, càustiques, xafarderes, festives, de bon geni i millor humor, gastant ínfules de literàries, des del 1841 al 1939

La Biblioteca de Catalunya es proposa homenatjar amb una exposició, les revistes humorístiques catalanes que van ser, fins a la Guerra Civil, el mitjà més utilitzat per interpretar els esdeveniments polítics i socials del seu temps. Les revistes il·lustrades van tenir un impacte social tan fort que mereixen ser recordades, en aquest cas, amb una àmplia selecció dels fons de la BC, tant de revistes, com de dibuixos originals.

En aquesta exposició que estarà oberta fins el 28 d’abril, es podrà veure l’evolució de les tècniques de reproducció (xilografia, fotogravat); el progressiu protagonisme de la imatge; la gran participació d’artistes i escriptors i, sobretot, la difusió extraordinària que en el segle XX va tenir la premsa humorística, arribant a totes les classes socials del país. Durant el difícil desenvolupament de la premsa catalana, hi trobarem el moment de màxima esplendor quan l’agitació política és culminant: la premsa satírica serà qui captarà les situacions, les interpretarà i les servirà al públic.

Es veurà també una mostra dels grans artistes que hi participaren: Cornet, Brunet, Apa, Junceda, Smith, Opisso, A. Mestres, N. Vázquez, etc. Veurem així mateix, una extensa gamma de colors de l’humorisme (negre, blanc, verd) i les diferents tipologies de revistes que el tractaren: de caràcter general, polítiques, esportives i eròtiques, tant en forma d’acudits, vinyetes, caricatures o tires còmiques.