De l'1 al 12 d'octubre el projecte"Catalogus Librorum. Cens de catàlegs espanyols de venda de llibres (del orígens a 1840)" i el CRAI de Reserva (Universitat de Barcelona) organitzen l'exposició
Prestatges de paper: Els catàlegs de venda de llibres. Exposició del fons de Reserva i Biblioteconomia del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona.
Els llibres exposats en les vitrines de la
biblioteca de Reserva reuneixen una selecció de setze catàlegs de la col·lecció de Reserva i un catàleg de Biblioteconomia del CRAI de la Universitat de Barcelona. En els disset casos de la mostra (una part dels que es conserven) s'ofereix als visitants un recorregut des del segle XVII fins al segle XIX, mostrant a través d'aquestes rares i singulars peces l'evolució de les modalitats de venda de llibres mitjançant catàleg.
En la
Biblioteca periodica anual para utilidad de los libreros y literatos s'indicava que els llibres s'anunciaven en les “gacetas, mercurios, y por carteles públicos, que se fijan en las esquinas”, però això generava una notable dispersió de la informació, i amb facilitat s'oblidaven els “títulos, los nombres de los autores o traductores, y otras circunstancias que los hacen apreciables”. Els anuncis de llibres en la premsa diària de caràcter general, els cartells impresos o manuscrits, conservats molt rarament, i els catàlegs van ser els mitjans de donar a conèixer els llibres a la venda. Aquests catàlegs van ser essencials i van precedir a la premsa periòdica de llibreria, altament especialitzada, que oferia informació detallada de les novetats, recopilada en molts casos dels propis catàlegs.
Els catàlegs de llibreters que es mostren en l'exposició van ser editats per un llibreter, una firma de llibreters o impressors (molt habitual en el cas dels llibreters de Lió o Ginebra), o bé projectes de llibreters que van voler dotar de mitjans al negoci de llibreria oferint el conjunt de la producció a la venda en un territori. Una gran part són de llibreters estrangers, amb especial pes de les firmes de Lió, encara que també hi ha catàlegs de Gènova i Bassano, a més d'alguns casos de notable interès de Barcelona. El Catálogo (1724) del llibreter Ferrer és l'únic exemplar conegut i és, almenys fins ara, el primer catàleg imprès publicat al Principat.
Aquests catàlegs presenten tipologies molt diversificades, poden ser catàlegs de venda de biblioteques particulars, d’encants o subhastes, d'assortiment, o contenir l'oferta d'un fons editorial. Els reunits en l'exposició són, en la seva gran majoria, catàlegs amb els llibres a la la venda d'una determinada llibreria.
Els textos que contenien podien estar destinats a la venda als particulars que solien demanar els exemplars per carta o a altres llibreters.
Una part important dels catàlegs exposats van formar part de les col·leccions bibliogràfiques dels antics convents de la ciutat de Barcelona que van ser desamortitzats al segle XIX. Després d'una complexa i llarga trajectòria els llibres dels convents van passar a la biblioteca universitària. En el seu conjunt van estar estretament lligats als interessos dels bibliotecaris, erudits i col·leccionistes, que van utilitzar aquests catàlegs com mecanisme de consulta de les novetats que podien aconseguir per a les seves biblioteques. Es el cas, per exemple, del Catalogus (1763) que porta l'anotació manuscrita: “Pertinet ad conv[en]tum S.P.N. August. Barcinon[ensi]s. 1764”. En incorporar-se a la biblioteca al següent any de la seva edició ens ofereix una imatge de la importància que tenia per a la formació i actualització de les col·leccions conventuals.
