dilluns, 8 de juny de 2015

Hagadàs de Barcelona

Des del 26 de març i fins al 5 de juliol, el Museu d'Història de Barcelona presenta a la seva seu del Tinell l'exposició Hagadàs de Barcelona: l'esclat jueu del gòtic català. L'exposició se centra en la producció de manuscrits originada en el si de la comunitat jueva barcelonina del segle XIV, que va donar lloc a un conjunt de còdexs il·luminats de gran qualitat, entre els que destaquen catorze hagadàs (una partida en dos còdexs), a més d'altres còdexs religiosos i laics.

L'exposició presenta la comunitat jueva barcelonina en el seu moment més brillant, fins a l'assalt al call de 1391, i la seva significació cultural. Explica el ritu de la Pasqua i l'estructura de les hagadàs, llibre que es llegeix en família durant el sopar d'aquesta festa, amb fragments de l'Èxode i altres textos.

El nucli de l'exposició contextualitza la producció manuscrita de hagadàs en la producció de llibres miniats del moment, explicant-ne el procediment, els tallers (com els dels Bassa, que treballà en alguns còdexs per a famílies jueves) i l'estil artístic que s'hi presenta, el gòtic lineal d'influències francoitalianes, marcant-ne les diferències amb altres hagadàs produïdes en la resta d'Europa, generalment amb moltes menys il·lustracions i decoracions més senzilles. Després del context general, es mostren apartats separats per a cada una de les hagadà barcelonines conservades, en ordre cronològic.

La distribució de la informació, amb textos i imatges en panells, és molt clara i didàctica, i reforça alguns elements destacables de cadascuna. En els catorze casos, hi ha pantalles tàctils que permeten accedir a versions digitalitzades completes dels còdexs, que permeten veure'ls pàgina a pàgina i augmentar-ne la imatge per a veure'n els detalls. El punt fort de l'exposició, però, és la presència d'onze dels còdexs originals, exposats en vitrines. Són nou hagadàs --en destaquen la de Barcelona (British Library, Ms. Add. 14761) i la Rylands (John Rylands University Library, Manchester), però hi són la Graziano, la de Cambridge, la de Poblet, la Mocatta o la de Mòdena-Bolonya), el Mahzor de Jerusalem i la Guia de perplexos de Maimònides il·lustrada pels Bassa (de la Kongelige bibliotek de Copenhaguen).

Com remarquen els comissaris, és el primer cop que, des de la diàspora de 1492 (i segurament, d'abans, quan ja moltes famílies jueves barcelonines van deixar la ciutat), es tornen a aplegar a la ciutat on foren creats un grup significatiu d'aquests còdexs.

Jesús Gascón García