dimecres, 22 de febrer de 2017

Jornada Arxiu, Drets Humans i Transparència

El Consell de la Joventut de Barcelona, l’Institut dels Passats Presents i l’Arxiu Municipal de Barcelona organitzen la Jornada Arxius, drets humans i transparència el proper 27 de febrer al Born Centre de Cultura i Memòria (Sala-Auditori Comercial 5). La jornada comprèn un seguit de conferències i debats que tenen com a objectiu plantejar una reflexió sobre els drets humans, la memòria histórica i l’accés a documents i informació.
Aquest acte vol fer evident la necessitat de treball conjunt mitjançant l’anàlisi de casos com el conflicte armat colombià, la destrucció intencionada del patrimoni documental en la guerra dels Balcans o l’ús reparador dels arxius en les transicions de dictadures militars a règims democràtics al con sud, entre d’altres.
Les places són limitades i cal inscripció prèvia a través aquest formulari. Formulari obert fins el 17 de febrer.

PROGRAMA

  • 15.45 – 16.00 h: Recepció dels participants
  • 16.00 – 16.15 h: Inauguració de la Jornada a càrrec de Ricard Vinyes, Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona
  • 16.15 – 16.35 h: L’Arxiu Municipal de Barcelona: del pergamí a l’estratosfera digital. A càrrec de Joaquim Borràs, Arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona.
Resum: Breu recorregut per la història de l’Arxiu de la Ciutat des de l’edat mitjana fins als grans esdeveniments de la Barcelona contemporània. També s’exposarà breument els seus fons documentals (pergamins, llibres de privilegis, plànols, mapes, fotografies) que són d’una gran riquesa i varietat, fet que el converteixen en un dels centres més importants d’Europa, al costat dels arxius del Vaticà, de la Corona d’Aragó, de París, Londres, etc. Actualment, es treballa per acostar el ric patrimoni de tots els temps i per assegurar l’accés democràtic a la documentació, mitjançant les plataformes digitals.
  • 16.35 – 17.00 h: Arxius i drets humans: secrets, espies i dictadures. A càrrec de Ramon Alberch, president de l’ONG Arxivers sense Fronteres Internacional.
Resum: Volem evidenciar la necessitat d’organitzar, preservar i fer accessibles els arxius més sensibles per a la defensa dels drets humans, especialment els produïts pels estaments militars, els serveis d’intel·ligència i les policies polítiques. En aquest context en sovintegen els exemples, com són els casos de la destrucció dels arxius del con sud, la descoberta de l’arxiu del Terror de l’operatiu Còndor a Paraguai o les destruccions intencionades d’arxius i biblioteques en la guerra dels Balcans.
  • 17.00 – 17.25 h: Arxivers sense Fronteres: cooperació arxivística per a una societat més justa. A càrrec de Ricard Ibarra, president de l’ONG Arxivers sense Fronteres.
Resum: Els arxius, com a testimoni de l’activitat humana, tenen un paper clau en el respecte dels drets individuals i col·lectius de les persones. L’ONG Arxivers sense Fronteres va néixer l’any 1998 a Barcelona, per l’impuls d’un grup d’arxivers convençuts de la necessitat de cooperar solidàriament en aquest àmbit, especialment en països en vies de desenvolupament que requereixin suport per a disposar d’arxius operatius, o hagin estat afectats per conflictes bèl·lics o catàstrofes naturals, així com en aquells que han patit l’acció repressiva de règims dictatorials. En tots aquests casos, la creació, tractament i preservació dels arxius esdevenen elements fonamentals per assegurar els drets de les persones, exigir responsabilitats, si es el cas, i disposar d’una memòria històrica sense buits.
  • 17.25 – 17.50 h: De Jerusalem a Wikileaks: acords secrets i filtracions massives. Què aporten els arxius a la transparència? A càrrec de Joan Pérez Ventayol, tècnic superior en arxiu i gestió de documents al Consell Comarcal del Vallès Occidental.
Resum: A partir d’unes pinzellades als grans pactes subscrits per les cancelleries europees durant la Primera i la Segona Guerra Mundial, amb les seves corresponents clàusules secretes; i a partir de referències a les filtracions massives de dades al segle XXI, com el cas de Wikileaks, es farà una reflexió al voltant de què és i què no és transparència. I des d’aquesta reflexió, es mirarà d’explicar quins són els elements que els arxius i la metodologia arxivística aporten perquè l’accés a la informació i la transparència de les actuacions públiques sigui real i efectiva.
  • 17.50 – 18.50 h: Debat. Modera: Montserrat Beltran, directora de l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
  • 18.50 – 19.00 h: Tancament de l’acte
INSCRIPCIONS: A través d’aquest formulari
LLOC: Born Centre de Cultura i Memòria, Sala-Auditori Comercial 5, Carrer Comercial, 5

dimarts, 21 de febrer de 2017

Exposició Humorístiques. Revistes il·lustrades... a la Biblioteca de Catalunya


La Biblioteca de Catalunya inaugura l’exposició Humorístiques. Revistes il·lustrades, satíriques, polítiques, eclèctiques, càustiques, xafarderes, festives, de bon geni i millor humor, gastant ínfules de literàries, des del 1841 al 1939

La Biblioteca de Catalunya es proposa homenatjar amb una exposició, les revistes humorístiques catalanes que van ser, fins a la Guerra Civil, el mitjà més utilitzat per interpretar els esdeveniments polítics i socials del seu temps. Les revistes il·lustrades van tenir un impacte social tan fort que mereixen ser recordades, en aquest cas, amb una àmplia selecció dels fons de la BC, tant de revistes, com de dibuixos originals.

En aquesta exposició que estarà oberta fins el 28 d’abril, es podrà veure l’evolució de les tècniques de reproducció (xilografia, fotogravat); el progressiu protagonisme de la imatge; la gran participació d’artistes i escriptors i, sobretot, la difusió extraordinària que en el segle XX va tenir la premsa humorística, arribant a totes les classes socials del país. Durant el difícil desenvolupament de la premsa catalana, hi trobarem el moment de màxima esplendor quan l’agitació política és culminant: la premsa satírica serà qui captarà les situacions, les interpretarà i les servirà al públic.

Es veurà també una mostra dels grans artistes que hi participaren: Cornet, Brunet, Apa, Junceda, Smith, Opisso, A. Mestres, N. Vázquez, etc. Veurem així mateix, una extensa gamma de colors de l’humorisme (negre, blanc, verd) i les diferents tipologies de revistes que el tractaren: de caràcter general, polítiques, esportives i eròtiques, tant en forma d’acudits, vinyetes, caricatures o tires còmiques.

dimarts, 17 de gener de 2017

Conferències d'enquadernació i restauració de cantorals

El divendres 27 de gener a les 17.30h s'impartiran conferències al Monestir de Sant Pere de les Puel·les  d'enquadernació i restauració de cantorals:

Difícil però bella plasmació de l´art – impartida per la Dra. Teresa Solà, doctora en Filosofia i Teologia.

Com solucionar la problemàtica del llibre de gran format: la nostra experiència en la restauració de cantorals – impartida per la Dra. Mª Dolores Díaz de Miranda y Macías, Directora del Taller de Restauració del Monestir de Sant Pere de les Puel·les.

Propostes per a la conservació de cantorals des de l'experiència de CTS – impartida per Giulia Bruno, del Departament de Conservació i Arxiu, CTS Espanya.

Aquestes conferències s’emmarquen dintre d’un curs dedicat a l’enquadernació i restauració de cantorals impartit pel monestir de Sant Pere de les Puel·les en col·laboració amb CTS. La inscripció a les conferències és de 5 € i es realitzarà a través de la pàgina web, en l'apartat formulari d'inscripció:http://www.culturabenedictines.es/ca/1937-2/

dimecres, 7 de desembre de 2016

Presentació del llibre "La publicidad del libro en el mundo hispánico"

El equip de recerca del projecte HiPLE organitza la presentació del nou llibre La publicidad del libro en el mundo hispánico (siglos XVII-XX): los catálogos de venta de libreros y editores publicat per l'editorial Calambur.

Participaran comentant el llibre els professors P. Rueda Ramírez i Ll. Agustí, de la Universitat de Barcelona, i editors científics de la publicació.

També comptarem amb la participació del professor Emilio Torné, Universidad de Alcalá, amb la conferència titulada ¿Qué nos cuentan las formas del libro moderno?

Divendres 16 de desembre a les 17,30 h. a la Sala Valverde de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

Entrada lliure


divendres, 18 de novembre de 2016

Proyecto Historia de la publicidad del libro en España: (siglos XV-XX)



Historia de la publicidad del libro en España: (siglos XV-XX) 
2014-2017


1. Equipo
Investigadores miembros del proyecto
IP: Mònica Baró Llambias (Universitat de Barcelona)
IP: Pedro Rueda Ramírez (Universitat de Barcelona)
Lluís Agustí Ruiz (Universitat de Barcelona)
Jesús Gascón García (Universitat de Barcelona)
Rosa Maria Gregori Roig (Archivo de la Corona de Aragón)
Concepción Rodríguez Parada (Universitat de Barcelona)
Anna Rubió Rodón (Universitat de Barcelona)

Investigadores del equipo de trabajo
Xavier González Cuadra (Biblioteca de Cataluña)
Marta Ortega Balanza (CRAI. Universitat de Barcelona)
Marina Ruiz Fargas (CRAI. Universitat de Barcelona)
Isaura Solé Boladeras (Universitat de Barcelona)

2. Resumen
El proyecto se ocupa de la identificación y el análisis de los mecanismos de publicidad del libro en España con una perspectiva histórica. El objetivo es detectar los diversos medios publicitarios del libro, describirlos y localizar prospectos, catálogos, carteles, tarjetas comerciales, anuncios, etc. Es una investigación que abarcará la difusión y la circulación de las noticias sobre impresos estudiando los medios utilizados por libreros, impresores y editores para situar en el mercado la producción tanto nacional como extranjera. Estudiando las tipologías publicitarias, las funciones que cumplen en cada momento y las prácticas ligadas a cada caso podremos perfilar y definir algunas de las modalidades de difusión de las noticias sobre el libro.

Estos testimonios se complementarán con fuentes históricas, literarias e iconográficas que hacen referencia a la venta y distribución del libro, de tal manera que podamos conocer las prácticas culturales de los consumidores que emplean estos medios de publicidad para informarse. La correspondencia incluye noticias clave de la relación de los editores con los lectores, críticos, coleccionistas, bibliotecarios, etc. que revelarán aspectos clave del consumo de bienes impresos.

3. Objetivos
a) Análisis de la evolución del negocio del libro en el mundo moderno y contemporáneo en España y su contexto europeo.
b) Identificación de los libreros-editores e impresores más destacados que utilizan medios de publicidad de los libros a la venta.
c) Estudio de los catálogos, prospectos, carteles, anuncios, etc. de los libreros-editores.
d) Estudio de la difusión del libro español en catálogos europeos a través de una muestra de casos.
e) Análisis de la difusión y circulación del libro europeo en los territorios americanos.

4. Actividades
I Jornada de Historia de la Edición. Minerva en la imprenta: los estudios de género en el mundo del libro. 17 de abril de 2015.
Exposición Minerva en la imprenta: las mujeres en el mundo del libro. 15 de abril al 15 de mayo de 2015.
II Jornada de Historia de la Edición. Exilios, censuras y resistencias en el mundo hispánico en el siglo XX. 9 de noviembre de 2016.
Exposición Exilios, censuras y resistencias en el mundo editorial. 2 al 30 de noviembre de 2016.
Creación de la colección digital de “Catálogos de impresores, editores y libreros” en  la Biblioteca Digital Patrimonial UB (BiPaDi) http://bipadi.ub.edu/
Conferencias del seminario permanente en colaboración con el grupo Exemplar http://patrimonibibliografic.blogspot.com.es/
III Jornada de Historia de la Edición. Historia de la publicidad del libro en España prevista para 2017.
Exposición “La publicidad editorial: siglos XIX-XX” prevista para 2017.

5. Publicaciones
Agustí Ruiz, Ll. “El Catálogo (1747) de venta de la biblioteca de Miquel Gonser (1697–1743), cancelario de la Universidad de Cervera”. La publicidad del libro en el mundo hispánico (siglos XVII-XX): los catálogos de venta de libreros y editores. Madrid: Calambur, 2016, pp. 253280.
Baró, M. “Escaparates de Papel. Los catálogos editoriales de libros infantiles y juveniles en España entre 1900 y 1939”. La publicidad del libro en el mundo hispánico (siglos XVIIXX): los catálogos de venta de libreros y editores. Madrid: Calambur, 2016, pp. 327349.
Gascón García, J. Josep Ferrer, librero de Barcelona, y el primer catálogo de librería publicado en Cataluña”. La publicidad del libro en el mundo hispánico (siglos XVIIXX): los catálogos de venta de libreros y editores. Madrid: Calambur, 2016, pp. 163202.
Gregori Roig, Rosa Mª. “Confratrie Librariorum civitatis Barcinone i l’ofici dels llibreters a la ciutat de Barcelona. Estudi institucional i edició de les fonts històriques (segles XVI-XIX)”. Barcelona Quaderns d'Història, 23 (2016). En prensa.
Ortega, M. “Eulàlia Ferrer de Brusi, librera, impresora y editora: una mujer de espíritu en el siglo XIX barcelonés”. Titivillus. Revista Internacional sobre el libro antiguo, 1, 2015, pp. 453467.
Rodríguez-Parada, C. “María Ángela Martí: una imprenta a la luz de la fe en la Barcelona del siglo XVIII”. La publicidad del libro en el mundo hispánico (siglos XVIIXX): los catálogos de venta de libreros y editores. Madrid: Calambur, 2016, pp. 203226.
Rueda Ramírez, P. “The globalization of the European book market: Diego Crance’s Catalogus librorum (Seville, 1680) and the sale of books in New Spain”. Books in the Catholic World during the Early Modern Period. Leiden: Brill, 2014, pp. 51–69.
Rueda Ramírez, P. “El catálogo de venta de libros de Manuel Espinosa de los Monteros (Cádiz, 1760)”. Hispania. Revista Española de Historia, 74, 246, 2014, pp. 95122.

Ruiz Fargas, M. “El privilegio de privativa de libros de común enseñanza de la Universidad de Cervera en tiempos de Manuel Ibarra (17351749, 17541757)”. La publicidad del libro en el mundo hispánico (siglos XVIIXX): los catálogos de venta de libreros y editores. Madrid: Calambur, 2016, pp. 129162.