Els manuscrits d’Aurora i Prudenci Bertrana a la Memòria Digital de Catalunya

La Universitat de Girona conserva el Fons Documental Bertrana, que reuneix part dels llibres i altra documentació d’Aurora Bertrana i del seu pare Prudenci Bertrana a DUGi Fons especials. Ara, els manuscrits d’aquest fons s’han incorporat a la Memòria Digital de Catalunya (MDC). Aquestes col·leccions estan formades respectivament pel fons de manuscrits d’Aurora Bertrana que inclou un recull d’articles i assaigs, conferències, correspondència, documents personals diversos, documents referents a Prudenci Bertrana, entrevistes, guions, manuscrits literaris, memòries, narrativa breu, novel·la i poesia i pels manuscrits de l’obra literària de Prudenci Bertrana, a més, d’articles, conferències i d’altra documentació personal.


Font: http://blocdelletres.ub.edu/ i CBUC

El fin de los libros (1894) de Octave Uzanne

Octave Uzanne (1851-1931), escriptor, editor i bibliòfil va publicar l'assaig La fi dels llibres per primera vegada el 1894. En una vetllada que transcorre a Londres, l'autor i un grup d'amics parlen sobre com serà el món del segle XXI. Davant la sorpresa general, Uzanne vaticina el final del llibre "tal com el coneixem" en benefici d'altres opcions més còmodes i manejables: "estoy convencido del éxito de todo aquello que fomente y cultive la pereza y el egoísmo del hombre. El ascensor acabo con el uso de las escaleras en los edificios; del mismo modo, es probable que el fonógrafo destruya la imprenta" (p. 33). Divertit i provocador, aquest text propicia la reflexió sobre els discursos apocalíptics entorn del fi del llibre, el fonògraf, segons l'autor, acabarà amb el llibre imprès ...

Octave Uzanne (1851-1931). El fin de los libros. Madrid: Gadir, 2010. 51 p.

La impremta catalana i els seus protagonistes a l’inici de la societat liberal (1800–1833)

A TDX podem consultar la tesis doctoral de Montserrat Comas i Güell titulada La impremta catalana i els seus protagonistes a l’inici de la societat liberal (1800–1833) (2009). La tesi estudia la influència ideològica de la legislació sobre la impremta i els impressors i com aquest fet determina els posteriors comportaments davant la censura i la clandestinitat durant els períodes constitucionals (1810-1814; 1820-1823). També analitza la censura i la clandestinitat així com els procediments i xarxes de distribució de documents. L'abast geogràfic es concentra a Catalunya. L'estudi preliminar es complementa amb un diccionari biogràfic dels impressors catalans entre 1800 i 1833 en el qual es procura mostrar l’organització de les nissagues familiars i les relacions entre elles.

Comas i Güell, Montserrat. La impremta catalana i els seus protagonistes a l’inici de la societat liberal (1800–1833). UAB, 2009. 520 p. http://www.tdx.cat/TDX-1222110-153801

Opinión pública y espacio urbano en la Edad Moderna

Les ciutats modernes es constitueixen en espais privilegiats per acostar-nos a les diferents formes de construcció de l'opinió pública. En elles es donen cita pregoners, escriptors i lectors de molt variada condició socioprofessional, que inunden els carrers, places, mercats i teatres dels segles XVI-XVII amb paraules. Gasetes, almanacs, libelos, pasquins, avisos o pamflets, que circulen de mà en mà o es transmeten de viva veu, es converteixen, al costat dels llibres científics, els sermons o les obres literàries, en agents creadors d'estats d'opinió. Aquest llibre pretén analitzar l'impacte de tots aquests productes en la creació, circulació i influència de la informació en l'àmbit urbà, a fi de comprendre com, per què i en quina mesura van cobrar sentit els missatges ideològics, polítics i religiosos en ells continguts, capaços, en diferent grau i responent a fins molt diferents, de mobilitzar opinions i commocionar als actors del món modern.

Antonio Castillo Gómez y James S. Amelang (directores) Carmen Serrano Sánchez (editora). Opinión pública y espacio urbano en la Edad Moderna. Gijón: Trea, 2010, 544 págs.

Més informació i l'índex del llibre a Grafosfera.

Exposició antològica del creador gràfic Ricard Giralt Miracle

El 4 de desembre va tenir lloc al Museu de Montserrat la inauguració d'una exposició antològica del creador gràfic Ricard Giralt Miracle (1911-1994). És podran visitar fins al 28 de març de 2011 a l'Espai d'art Pere Pruna. Giralt Miracle va ser un dissenyador gràfic de la segona meitat del segle XX de gran interès per la seva creativitat i innovació en el camp del disseny. El comissari de la mostra, Àlex Mitrani, valora la seva aportació a la tipografia: "Un caràcter de lletra ben dissenyat adquireix personalitat i pot arribar a tenir una bellesa tan definitiva com la que atorguem a un vaixell de vela o un instrument musical". L'exposició Ricard Giralt Miracle. Imaginar amb la lletra, parlar amb la imatge està dividida en cinc àmbits: Els inicis: abans de la Guerra Civil; L'aventura editora: el llibre; Treballs gràfics: del cartell al petit paper; L'amor per la lletra; i Entre artistes: diàlegs i afinitats.

Ricard Giralt Miracle. Imaginar amb la lletra, parlar amb la imatge
Informació de la exposició al Museu de Montserrat.